Castell

  • Introducció

El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V aC) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià.

Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en que el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d’Al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els orígens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior.

L’estructura que s’observa actualment és el resultat del seu creixement a partir d’una muralla i torre primigènies a les que s’hi van afegint dependències principalment entre els segles XIII i XVI. En aquest darrer segle és quan el castell experimentà el seu creixement més notable, quedant configurat com una edificació amb fossat, de planta triangular, perímetre murallat amb dues torres a la façana principal i l’interior articulat per un pati central.

El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma.

L’any 2002 l’ajuntament adquirí la propietat de l’edifici, fins aleshores de propietat privada, i va iniciar els treballs d’excavació arqueològica del seu interior i posteriorment els de la seva de recuperació i consolidació. D’aquesta manera s’ha pogut recuperar un edifici històric emblemàtic per a la població i alhora ha permès que el castell sigui la seu del Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià. Així mateix, el castell forma part de la Ruta dels castells de frontera promoguda des de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

  • Arqueologia

 Les excavacions arqueològiques portades a terme han documentat l’existència en el mateix indret de poblats del bronze i del ferro (segles VIII-V aC)  i un conjunt d’estructures pertanyents al castell, datades entre els segles IX i XVIII, que ajuden a comprendre el desenvolupament arquitectònic de la fortificació al llarg dels diferents períodes històrics.

El fossat del castell

El Fosat

La primera excavació arqueològica que es va realitzar al turó, on es troba el castell, es va a dur a terme al fossat. L’excavació es va fer en dues fases. L’any 1996 es va excavar tota la part que vorejava la façana principal del castell i l’any 1998 la resta.

Arran d’aquests treballs se sap que el fossat degué començar a perdre interès com a element defensiu a finals del segle XV, doncs és en aquest moment quan es començà a omplir amb terra, runa i deixalles domèstiques: restes de ceràmica, vidre, ossos, etc.  i que al segle XVIII ja estava completament ple. També que al segle XVI es construí el pont d’obra per accedir al castell, que volaren durant la Guerra dels Segadors i ja no es tornà a refer, o que el fossat s’utilitzà com a pedrera.

Les excavacions al fossat van permetre descobrir l’existència en el turó d’un altre jaciment arqueològic, l’Era del Castell.

L’Era del Castell

poblat-era_del_castell

Es donà aquest nom a les restes arqueològiques excavades l’any 1997, en la part del turó situada davant de la façana principal del castell.

Les excavacions van posar al descobert les restes de tres poblats que havien existit amb anterioritat al castell. Un en cabanes ara fa uns 3000 anys, corresponent a finals de l’edat del bronze, al que en seguí un construït amb cases de pedra ara fa uns 2600 anys, al principi de l’edat del ferro, que tingué continuïtat fins al període ibèric antic, fa uns 2450 anys.

Es tracta del primer jaciment al Camp de Tarragona que té aquesta seqüència continuada d’ocupacions humanes i en el que es veu com és el pas de l’hàbitat en cabanes a l’hàbitat en pedra.

El castell

El Fosat

Les excavacions arqueològiques a l’interior del castell s’iniciaren l’any 2003.  Cal dir que durant els anys vint del segle passat, la propietat del castell transformà l’interior del recinte en jardí, per a la qual cosa acabà d’enderrocar les construccions existents i aportant terres per anivellar tot l’espai i cobrint les restes constructives per sota d’aquesta cota. Per això, en iniciar-se les excavacions i tractant-se d’una àrea molt extensa, es començà per fer una sèrie de cales situades en punts estratègics amb la finalitat de veure si es conservaven estructures en el subsòl. Al trobar-se en aquestes cales parets i nivells arqueològics amb materials, féu que es decidís excavar tota la zona en extensió. Els treballs, que duraren catorze mesos, van posar al descobert les parets que constituïen la planta baixa del castell. Aquestes excavacions van permetre localitzar nombroses restes de ceràmica, vidre, metall, etc., usats quotidianament en el castell, elements molt valuosos per les datacions. Igualment s’evidencià que el poblat de l’Era del Castell s’estenia també cap a l’espai on fou construït el castell, ocupant doncs tot el turó, i que durant l’època del ferro estava fortificat.